FASE 1: Definir la comunitat: Les dones grans que alimenten la colònia de cats al meu carrer

Havia pensat en moltes comunitats i m’estava costant decidir. Però confesso que la idea va venir d’un comentari que va fer el professor durant la classe de tutoria, on va mencionar com a exemple un grup de persones que cuiden gats del carrer. Aquesta idea encara no m’havia passat pel cap i se me’n va encendre una llumeta quan vaig recordar que tenia una comunitat així al meu carrer, exactement davant a l’edifici on visc: un grup de senyores que s’han unit per donar aliments a una colònia de gats que viuen en un hort.
He decidit centrar la meva recerca en aquest grup de dones grans del meu barri. Tot i que no formen una associació formal, constitueixen una comunitat basada en valors compartits de cura, solidaritat i respecte pels animals.
Relevància cultural i comunitaria: Aquesta comunitat m’ha semblat interessant perquè, malgrat que duen a terme una activitat que no té visibilitat, exerceixen una funció rellevant dins el barri. Tot i que aquesta pràctica pot generar controvèrsies entre el veïnat que no està d’acord a alimentar els gats perquè poden ocasionar una superpoblació al barri generant un risc sanitari i males olors. Aquesta petita comunitat ha creat una xarxa de suport i resistència entre veïnes, penjant cartellets pel carrer informant que tenen autorització de l’ajuntament per actuar, demanant que no treguin el menjar dels gats i també intercanvien informació i mantenen viva una relació de cura dels animals i amb l’espai públic.
Possibilitat de contacte: Tot i que només solem tenir una relació de cordialitat entre veïns, entenc que serà fàcil apropar-me i al primer contacte provocar una conversació informal i quotidiana per a després endinsar-me en les motivacions i esbrinar les raons afectives, culturals o fins i tot morals que pot tenir cada una d’elles per poder contrastar les idees que comparteixen i en les que no, sobre la tasca que realitzen.
Motivació personal: Per una banda, personalment, és veritat que tinc sentiments contraris sobre la feina que aquesta comunitat realitza. Com una amant i defensora dels drets dels animals entenc i valoro la seva actuació, però al mateix temps veig que actuen on el poder públic, sigui l’ajuntament o organitzacions responsables haurien d’actuar: cuidar els animals abandonats i controlar la seva proliferació.
Per l’altra banda, em motiva conèixer-les i veure com s’organitzen, a més i em fascina escoltar les seves motivacions personals o socials, així com constatar com aquesta dedicació altera la seva rutina i suposa no només una implicació de temps com també econòmica.
Expectatives: A través d’elles, exploraré com aquesta activitat quotidiana es converteix en una pràctica social que reforça la identitat d’un col·lectiu i el sentiment de pertinença.


Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.