20.008 - Antropologia del disseny - Aula 1

Públic

Foto de Doğan Alpaslan Demir

Havia pensat en moltes comunitats i m’estava costant decidir. Però confesso que la idea va venir d’un comentari que va fer el professor durant la classe de tutoria, on va mencionar com a exemple un grup de persones que cuiden gats del carrer. Aquesta idea encara no m’havia passat pel cap quan se me’n va encendre una llumeta quan vaig pensar que tenia una comunitat així al meu carrer, exactement davant a l’edifici on visc: un grup de senyores que s’han unit per donar aliments a una colònia de gats que viuen en un hort.

He decidit centrar la meva recerca en aquest grup de dones grans del meu barri. Tot i que no formen una associació formal, constitueixen una comunitat basada en valors compartits de cura, solidaritat i respecte pels animals.

Relevància cultural i comunitaria: Aquesta comunitat m’ha semblat interessant perquè, malgrat que duen a terme una activitat que no té visibilitat, exerceixen una funció rellevant dins el barri. Tot i que aquesta pràctica pot generar controvèrsies entre el veïnat que no està d’acord a alimentar els gats perquè poden generar una superpoblació al barri podent ocasionar un risc sanitari i males olors. Aquesta petita comunitat ha creat una xarxa de suport i resistència entre veïnes, penjant cartellets pel carrer informant que tenen autorització de l’ajuntament per actuar, demanant que no treguin el menjar dels gats i també intercanvien informació i mantenen viva una relació de cura  dels animals i amb l’espai públic.

Possibilitat de contacte: Tot i que no solem tenir una relació a part de cordialitat entre veïns, entenc que serà fàcil apropar-me i al primer contacte provocar una conversació informal i quotidiana per a després endinsar-me en les motivacions i esbrinar les raons afectives, culturals o fins i tot morals que pot tenir cada una d’elles per poder contrastar les idees que comparteixen en i les que no sobre la tasca que realitzen. 

Motivació personal: Personalment, per una banda, és veritat que tinc sentiments contraris sobre la feina que aquesta comunitat realitza. Com una amant i defensora dels drets dels animals entenc i valoro la seva actuació, però al mateix temps veig que actuen on el poder públic, sigui l’ajuntament o organitzacions responsables haurien d’actuar: cuidar els animals abandonats i controlar la seva proliferació. 

Expectatives: Per l’altra banda, em motiva conèixer-les i veure com s’organitzen, a més i em fascina escoltar les seves motivacions personals o socials, així com constatar com aquesta dedicació altera la seva rutina i suposa no només una implicació de temps com també econòmica. A través d’elles, exploraré com aquesta activitat quotidiana es converteix en una pràctica social que reforça la identitat d’un col·lectiu i el sentiment de pertinença.